La Sociobiologia
Com és que va sortir la teoria de la sociobiologia?
Segons l’ortodòxia darwiniana, l’evolució s’opera sobre els individus, els gens dels quals són beneficiats o perjudicats com resultat de la selecció natural.
Ara bé, en alguns casos es va poder constatar que algunes característiques havien sigut seleccionades no perquè dotaren d’un major avantatge a l’individu, sinó perquè eren avantatjoses per a tot el grup.
La selecció, per tant, hauria actuat sobre el grup com a tal, i no sobre els espècimens individuals. Per exemple, pel que fa al sexe, no s’entén com va poder haver sigut seleccionat positivament només basant-se en la selecció individual, per quant, en si mateix, no aporta cap avantatge individual: el seu efecte beneficiós s’entén només a nivell de població.
Quan va sorgir aquesta teoria?
Un grup de biòlegs evolutius encapçalaments per l’entomòleg Edward O.Wilson va proposar en els anys 70 del segle XX aquesta audaç teoria que permetia explicar els casos d’"altruisme animal" des d’una òptica estrictament darwiniana.
Aquesta explicació està basada en l’aplicació de la teoria matemàtica de jocs, que combina la probabilitat d’obtenir un resultat amb el “premi” que s’obté per ell.
En el cas de la Sociobiologia, el “premi” consisteix en el fet que la següent generació continga el nombre més gran possible de gens compartits amb l’individu que “se la juga”.
Posem per cas el ja mencionat exemple dels insectes socials. En aquests insectes, les femelles són diploides, producte de l’encreuament entre la Reina i un mascle. Al contrari, els mascles són haploides,produïts únicament per la Reina. Una femella comparteix,d’un
costat, un 50 % dels seus gens per part paterna, ja que en ser els mascles haploides transmetran el mateix joc complet de cromosomes a la seua descendència. Per part materna, al seu torn, compartiran un 25 % dels gens. És a dir, que en total les femelles d’una determinada generació compartiran entre si el 75 % dels seus gens. Ara bé, aquestes compartiran amb les seves filles potencials tan sols un 50% del genotip.
Es dóna el cas, per tant, de que les femelles d’aquests insectes estan més emparentades amb les seves pròpies germanes que no amb les seves possibles filles.Atès que el convertir-se en obrera estèril o reina reproductora depèn tan sols de factors ambientals (tipus d’alimentació) i no hi ha una determinació genètica, en aquest cas la sociobiologia prediu que la selecció familiar tendirà a afavorir un comportament altruista respecte a les germanes, a costa de sacrificar la pròpia descendència, ja que d’aquesta manera es garanteix una supervivència del 75 % dels propis gens, enfront del 50 % de la reproducció “normal”.



