Heterocronies en el desenvolupament

Què és una heterocronia?

S’entén per heterocronia aquell canvi evolutiu que s’opera mitjançant una alteració del desenvolupament de l’organisme, ja sigui afectant el ritme del mateix, a l’edat de maduració sexual, o al moment en què un determinat caràcter comença a manifestar-se.

La identificació d’un procés heterocrònic precisa de la comparació entre els estadis de desenvolupament d’una espècie ancestral i del seu descendent.

El fenomen de les heterocronies ja va ser identificat pel gran evolucionista alemany Ernst Haeckel en establir en la seva obra Generelle Morphologie der Organismen (1866) la seva llei biogenètica fonamental:

“L’ontogènia (descripció del desenvolupament d'un organisme des de l'òvul fertilitzat fins a la seva forma adulta) és la breu i ràpida recapitulació de la filogènia (descripció evolutiva d'aquest organisme), depenent de les funcions fisiològiques d’herència (reproducció) i adaptació (nutrició)”.

En alguns casos, els descendents tendien a assemblar-se a les formes infantils o juvenils dels seus avantpassats, contradient la llei biogenètica fonamental. A tals casos se’ls va aplicar el terme general de “pedomorfosis”.

Un cas espectacular de pedomorfosis va ser el de l’axolot mexicà Ambystoma, un tipus de salamandra que mantenia les brànquies durant tota la seva vida, com corresponia a la seva manera de vida aquàtica. Ara bé, en determinades circumstàncies es va observar que Ambystoma es convertia en una salamandra terrestre, completament normal, culminant el seu desenvolupament i perdent les brànquies.

Els casos de pedomorfosis en el registre fòssil es van multiplicar gràcies als treballs de l’alemany Otto Schinderwolf, sobretot en el cas dels ammonítids del Mesozoic (parents extingits dels actuals Nautilus).

En 1926 l’antropòleg holandès Louis Bolk va proposar la seva teoria de la fetalizació, segons la qual l’home no és sinó una versió fetal dels seus parents antropomorfs.

Quí és l'introductor de les heterocronies a la biologia evolutiva moderna?

El 1977, Stephen J. Gould va publicar la seva obra capital Ontogeny and Phylogeny, on la línia d’investigació sobre les heterocronies en el desenvolupament va renéixer amb força.

Per a començar, Gould va concentrar la seva atenció en els processos que podien desembocar en una morfologia pedomòrfica (infantil) o peramòrfica (avançada), més que en la pura catalogació dels mateixos. Gould va reduir l’àmplia varietat de processos heterocrònics a dues categories bàsiques, segons qual fos el mecanisme inductor.

En uns casos, com la progènesi o l’hipermorfosi, eren els canvis en el moment de la maduració sexual (i, per tant, l’estancament del desenvolupament) el que desembocava en una morfologia pedomòrfica o peramòrfica. En altres casos, al contrari, el que es modificava era el ritme de desenvolupament, i no l’edat de maduració sexual, encara que el resultat final era igualment una morfologia pedomòrfica o peramòrfica. Veiem, doncs, que processos de naturalesa molt diferent poden donar lloc a resultats finals semblants.