El neodarwinisme
Què és el neodarwinisme?
Originàriament, el terme “neodarwinisme” va ser aplicat a una de les primeres reestructuracions de les idees darwinistes, duta a terme pel biòleg alemany August Weismann més de vint anys després de la publicació l’Origen de les espècies.
Quines són les aportacions principals de Weismann?
Weismann va contribuir decisivament a desposseir al darwinisme primitiu d’aquells elements lamarckians que persistien en l’obra de Darwin, com va ser el cas de l’herència dels caràcters adquirits.
Weismann va poder refutar aquesta hipòtesi mitjançant una experiència que s’ha fet famosa i que va consistir a amputar-los la cua a generacions successives de ratolins, a fi de veure si, finalment, algun d’ells apareixia finalment sense ella. Però no va ser així i el lamarckisme va entrar definitivament en la via del descrèdit, almenys en els entorns darwinistes.
Quina importància té la teoria de l'herencia elaborada per Weismann?
Weissman va contribuir a desmuntar la teoria de l’herència mantinguda per Darwin, la pangènesis, en presentar la seva pròpia teoria del plasma germinal.
Aquesta teoria, exposada i perfeccionada en diferents obres com Vorträge über Descendenztheorie (1902), proposa una divisió en l’organisme entre cèl·lules germinals (o germen) i cèl·lules somàtiques (o soma). Les cèl·lules germinals són les úniques que contenen els factors hereditaris (que ell va cridar “ides”) i que, per tant,es transmeten a la descendència.Tan sols els canvis que afecten les cèl·lules germinals tindran alguna probabilitat de ser transmesos a la descendència. Al contrari, els canvis operats en les cèllules somàtiques durant la vida de l’individu no són heretables i, per tant, moren amb l’individu (contràriament a les tesis lamarckianes).
Weismann, a més, va identificar correctament als cromosomes com el material cel·lular on s’ubicaven els factors hereditaris o ides. Així, doncs, en el neodarwinisme de Weismann es troba per primera vegada una formulació darwinista que posa l’èmfasi sobre la variacions innates, predeterminades en el germen i degudes a l’atzar, com a factor pràcticament exclusiu de l’evolució, sobre les quals s’aplicaria la selecció natural d’aquelles variants que garantiren la supervivència diferencial dels seus portadors.
Weismann va arribar a coneixer l'obra de Mendel?
Desgraciadament, Weismann no sembla haver conegut els treballs de Mendel (a diferència del seu compatriota Nageli) i la seva teoria no va poder beneficiar-se d’ells, per la qual cosa aquesta no va poder alliberar-se d’un cert to especulatiu.



