El canvi puntuat, una nova revisió del darwinisme
A que es degué l'aparició d'aquesta nova teoria?
L’any 1972 els paleontòlegs Stephen J. Gould i Niles Eldredge proposen el seu model evolutiu dins d’un volum col·lectiu sobre “models en Paleobiologia”.
Eldredge i Gould es replantejaven en el seu escrit en quina mesura les discontinuïtats que els paleontòlegs continuaven observant en el registre fòssil (i que ells mateixos detectaven en les seves àrees d’estudi) eren imputables realment a hiats geològics (interrupcions en la sedimentació dels estrats geològics) o, al contrari, constituïen una modalitat bàsica i generalitzada en l’evolució biològica.
En els dos casos documentats per ambdós paleontòlegs en el seu treball, el cargol Poecilozonites del Quaternari de les Bermudes i el trilòbit Phacops, del Devonià dels Estats Units, s’observava el mateix fenomen, a saber, l’aparició abrupta de les noves espècies, les quals romanien posteriorment sense canvis apreciables al llarg de milions d’anys.
Aquesta proposta xocava amb la visió tradicional que des de Darwin es tenia del canvi evolutiu, validada en els anys 40 per Georges Gaylord Simpson,per a qui las noves espècies apareixien per divergència gradual a partir d’una població homogènia, com a conseqüència de l’adaptació de dues subpoblacions de la mateixa espècie a nínxols ecològics diferents.
Què diu la teoria de l'equilibri puntuat?
El canvi evolutiu està estretament lligat a la generació de noves espècies, essent pràcticament nul una vegada aquestes havien aparegut: la major part de l’evolució es produeix durant l’especiació, però no després.
Les noves espècies podien originar-se a partir de petites poblacions perifèriques que quedarien aïllades de la població principal, aquesta última necessàriament estancada en una fase d’estabilitat evolutiva. Aquestes subpoblacions perifèriques divergirien ràpidament donant lloc a noves espècies que apareixerien en el registre geològic com un salt evolutiu.
Els autors d'aquesta teoria estaven proposant que les noves espècies sorgirien abruptament i no pas a partir d'altres especies anteriors?
No, encara que uns dels primers retrets que se li van fer a Eldredge i Gould va ser el de pretendre ressuscitar el saltacionisme o el mutacionisme, teories periclitades que la Teoria Sintètica havia deixat arrere feia molts anys.
Els dos autors es van veure obligats a aclarir en un segon text publicat en 1977 en la revista Paleobiology. Tant Gould com Eldredge van matisar que la major part de salts evolutius havien de correspondre a moments de canvi accelerat.
Així, l’evolució seria un procés amb diverses marxes, en el que fases molt ràpides de canvi lligades als processos d’especiació serien seguits per llargs períodes d’estabilitat i equilibri.
En realitat, bona part dels malentesos van néixer de la diferent escala temporal amb què paleontòlegs i biòlegs treballen. Per a un genetista, un canvi brusc és el que es produeix en un lapse temporal de desenes d’anys. Al contrari, per a un paleontòleg, un canvi brusc pot haver-se produït als llarg de desenes de milers d’anys, un orde de magnitud indetectable a nivell de registre geològic.
El que per a un és un fenomen abrupte, per a l'altre pot constituir un procés gradual, àmpliament dilatat en el temps. “Gradual” i “abrupte”, doncs, tenien sentits diferents segons fos un paleontòleg o un genetista el que llegia l’article.



