La clau de l'exit de Darwin

Quin és el plantejament característic que diferencia l'evolucionisme de Darwin?

La selecció natural. Darwin en els seus començaments era més un naturalista observador que no pas un anatomista.

Contràriament als “sistemes” especulatius d’un Buffon o d’un Lamarck, fins el final dels seus dies Darwin es va preocupar per la resolució de problemes científics molt concrets i aferrats a l’experiència directa, com ho demostra el caràcter eminentment pràctic dels treballs que va endegar.

En particular, en el cas de l’origen de les especies, la idea de selecció natural pot ser assimilada a un procés que Darwin coneixia perfectament, com és la producció de variants domèstiques

En la seva explicació de l’origen de les espècies, Darwin recorre al mateix mecanisme que els ramaders anglesos havien aplicat als seus ramats durant dècades, es a dir, promovent la reproducció d’aquelles variants més aptes pels seus fins i eliminant o impedint la reproducció dels descendents de menor interès. Similarment a com en el món humà existia una selecció artificial,en el món natural existiria una selecció “natural”que promouria l’origen de noves races i espècies

Quin seria el factor que a la natura provoqués aquesta selecció natural amb efectes similars al del seleccionador humà en les espècies domèstiques ?

Darwin, va trobar la solució alguns anys desprès de retornar a Anglaterra, quan llegia l’obra del clergue economista anglès T.R. Malthus Essay on the Principle of Population (1798).

A aquesta obra, Malthus argumenta que mentre que la població humana augmenta en proporció geomètrica, els recursos augmenten en proporció aritmètica, per la qual cosa sempre hi serà un dèficit. Aquest dèficit en la disponibilitat de recursos era el factor que Darwin necessitava per explicar la selecció natural i a diferència de Lamarck i Geoffroy Saint-Hilaire, Darwin no se situa en el pla de l’individu, sinó que introdueix l’idea de la població com a unitat dins l’evolució. I el que és més fonamental, el concepte de població porta implícitament el concepte de variabilitat intrapoblacional: els individus d’una població no són tots iguals, sinó que ja d’origen difereixen fins a cert punt en algunes característiques.

Ara Darwin ja tenia l’element que li mancava per explicar l’evolució per selecció natural: donat que les poblacions naturals són variables, aquells individus que presentin unes característiques més adients per viure en un entorn determinat (millor adaptats) sobreviuran i per tant transmetran aquestes característiques als seus descendents. Pel contrari, aquells pitjor adaptats a aquell ambient, difícilment podran competir amb els primers, i els seus caràcters “poc adaptatius” moriran amb ells.