Jean-Baptiste Lamarck

Quí era Lamarck?

Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet, cavaller de La Marck era l'onzè fill al si d'una família aristocràtica però amb pocs recursos per a mantenir la nombrosa descendència.

Ai instància del seu pare passà pel seminari dels jesuites d'Amiens i posteriorment, quan aquest morí, per l'exercirt on rebé una important lesió al coll que l'obligà a deixar la carrera militar amb una pensió mínima.

Finalment reprèn a París els estudis de les ciències naturals concentrant la seva a tencio a la botànica. Va ser contemporani i oponent de Georges Cuvier.

Quina es la seva aportació a la teoria de l'evolució?

Lamarck, a la seva obra Filosofia zoològica, va ser el primer autor que va proposar una teoria científica de l’evolució, basada en l’adaptació de les espècies al medi.

En la teoria de l’evolució de Lamarck, és la voluntat de l’ésser viu la que força el canvi en la seva anatomia i fisiologia. A força d’estirar el coll reiteradament per arribar a les branques més elevades dels arbres, els avantpassats de les girafes haurien anant desenvolupant colls cada vegada més llargs. Es per tant l’ús o el desús de l’òrgan el que el crea o l’elimina. Aquests canvis que es produirien a la vida de l’individu animal o vegetal, es transmetrien a la descendència en les següents generacions, i d’aquesta manera, quedarien fixats a l’espècie. La teoria de Lamarck, doncs, estava fonamentada en el paper de la voluntat de l’individu (l’hàbit) com a font d’innovació evolutiva, i en l’herència dels caràcters adquirits al llarg de la vida de l’individu. Les idees evolutives de Lamarck, continuades a França pel seu deixeble Geoffroy Saint-Hilaire, van ser durament criticades i desautoritzades per Georges Cuvier, l’home que van desenvolupar les bases de la Paleontologia de Vertebrats i de l’Anatomia Comparada.

Cuvier va triomfar en vida sobre Lamarck (que va acabar els seus dies d’una manera més aviat indigna, cec i sense recursos econòmics), com també sobre el seu deixeble Ettienne Geoffroy Saint-Hilaire, de manera que l’evolucionisme imperfecte d’aquests últims va ser desterrat fora dels cercles acadèmics, on el postulat de fixicitat de les espècies va consolidar-se plenament.

Jean Baptiste Lamarck