Antecedents de la idea d'evolució

Certament, no es pot atribuir a Darwin la paternitat de la Teoria de l’Evolució, una idea que ja havia estat formulada explícitament per altres autors com Jean-Baptiste Lamarck o el seu propi avi, Erasmus Darwin. Però va ser Charles Darwin el primer en proposar una mecanisme convincent sobre com s’opera el canvi evolutiu, quelcom que fins llavors ningú no havia estat capaç de explicar satisfactòriament.

A la seva obra L’origen de les espècies, Darwin va proposar que les petites variacions que poden trobar-se al si de les poblacions naturals, es veurien progressivament afavorides per la selecció natural d’aquells individus que arribessin a sobreviure i així poguessin transmetre aquestes característiques a la seva descendència. Donat que els recursos són sempre limitats, les característiques que a un determinat ambient afavoreixin la supervivència dels seus portadors (els més “aptes”) tendiran a propagar-se i accentuar-se al si de les espècies. Ben al contrari, aquells en que les seves característiques no comportin un avantatge sobre llurs competidors, tendiran a no deixar descendència (o a deixar-la en menor nombre) i, per tant, aquestes desapareixeran amb ells.

Mitjançant aquest senzill mecanisme, no gaire diferent del tipus de selecció artificial que els criadors i ramaders anglesos practicaven a les seves granges, Darwin va poder oferir un argument plausible que expliqués l’immensa varietat de formes i espècies que avui dia poblen el planeta.

Les primeres esquerdes en el postulat de l’immutabilitat de l’especies van aparèixer en el context del món il·lustrat de la França pre-revolucionària del segle XVIII.

Aqui repassarem l'obra de tres personalitats franceses d'aquesta època: el compte de Buffon, el cavaller de Lamarck i el Baró de Cuvier.